Opinió personal: Mariona Camí

No estic gens satisfeta del treball que hem fet en aquesta assignatura.

Trobo que sens hem equivocat un munt amb tot. Amb la tria del projecte, amb que ja des d’un principi ans van dir que no al casal d’infants i hem anat a lo fàcil, … També trobo que no anavem molt motivats amb el projete i això ha fet que no tinguem gens de ganes de treballar.

El grup. Crec que vem cometre un gran error al formant aquest grup, ja que l’unic que fem és passarnos-ho bé i no treballar gens ni mica. El fet d’haver fet el grup amb els amics, no va ser gaire bona idea. Tot i que si ho fas amb amics i estàn disposats a treballar, no sempre surt malament.

Respecte l’entrevista, no hem pogut contactar amb l’encarregat de l’entitat amb la qual participem, i encara ho estem intentant. Però no hem pogut parlar amb ell i quedar per poder fer-li.Això ha sigut un gran problema per nosaltres ja que no hem pogut cumplir un altre dels requisits del blog.

En conclusió; en aquest últim trimestre ens hem de posar les piles i aprobar l’assignatura i poder recuperar aquest segon trimestre. I espero haver après de tots els errors que hem comès.

 

Post by: Mariona Camí

 

La platja de la Barceloneta

Emblema de la ciutat

La platja de la Barceloneta és un bon indret per passejar-hi qualsevol dia de l’any, banyar-se o practicar algun esport a l’aire lliure. És la preferida dels barcelonins, tot i que també la freqüenten molts turistes. A cinc minuts del metro, disposa de dutxes, àrea de jocs, camps de voleibol, punt d’atenció a persones amb discapacitats, gandules, estacions de Bicing… Cal destacar-hi especialment l’Espaide Mar, un centre d’activitats esportives, terapèutiques i educatives relacionades amb el mar. També s’hi pot menjar o prendre una beguda en algun dels nombrosos locals de restauració a peu de platja.

platja-barceloneta-1024x575.jpgA la Barceloneta destaca un altre element: plantada al bell mig de la platja, l’escultura rovellada de Rebecca Horn, L’estel ferit, coneguda popularment com “els cubs”, es retalla solitària sobre el blau del cel i el mar, i converteix aquest espai en un símbol de la ciutat.

De Don Quixot a les Olimpíades

A principis del segle XVII, quan encara no existia el barri de la Barceloneta, bona part d’aquesta àrea es trobava negada pel mar. Amb el temps, a causa de la sedimentació de les sorres i a les obres portuàries, la ciutat va guanyar terreny al mar i va poder créixer també per aquesta banda. Cap al 1600, però, la platja de la futura Barceloneta encara quedava força endins i, probablement, era bastant inhòspita.

Va ser en aquella platja primitiva on Cervantes va ambientar el famós duel final entre el Quixot i el cavaller de la Blanca Luna. Seria, doncs, en aquest punt de la costa mediterrània on el pobre Quixot va viure la darrera de les seves aventures delirants.

Gairebé quatre segles després, la platja de la Barceloneta, totalment transformada, es preparava per tornar a mostrar-se al món, aquest cop en el marc de les Olimpíades del 1992.

 

 

 

 

Post by: Mariona Camí